Habitualment tens una idea, prens una decisió que consideres adequada, i la poses en marxa.

Habitualment, o més aviat sovint, et surt malament la jugada. La cagues. L’espifies o emboliques la troca. Punyeta, semblava tan fàcil…

El gelat de xocolata no és per tothom

Què vull dir amb això? És una metàfora? És una pedanteria, o només una xorrada més?

Tot una mica barrejat, el gelat de xocolata no és per tothom. El motiu és ben clar: no estem preparats per assaborir la mel als llavis, que regalima, o l’ambrosia de la Dehesa que se’ns posa al davant, a tocar, i no s’hi pot arribar mai.

És, doncs, una quimera. Un fantasma, un miratge o, simplement, una pastanaga lligada a una corda, al més pur estil arre borriquito, arre burro arre.

Així doncs, el gelat de xocolata que es desfà per la calor de l’estiu, que ens cau per la comissura dels llavis, veient aquella imatge tant de pel·lícula que protagonitza Johnny Depp o Juliette Binoche, no és res més que un la representació de les creences que absorbim de l’entorn, o de les maneres que té el nostre cervell d’interpretar el que percep a la manera que vol, reconstruint la situació perfecta.

Tot per a complir el teu somni: llepar la gota de xocolata, ja tèbia, que al/la teu/teva estimat/da i sex mate se li escorre per la galta.

La traïció més degolladora

Senyors/es, el cervell ens enganya constantment. I la il·lusió que en un futur tot serà millor és la mateixa, exactament, que la que el món se’n va a prendre pel s@k.

Comentava una bona amiga que m’agrada parlar, i la veritat és que ho faig quan em deixen. Em sap greu haver-la ferit, però és que algú li ho havia de dir, i la realitat esclafada a la cara doncs fa mal, sigui en la direcció que sigui.

Llavors què?

Ens mengem el gelat de xocolata? Ens dediquem a rebentar-nos la pasta en sexe, drogues i rock’n’roll (o trap, o techno), o fotem alguna cosa? O millor, ambdues coses?

Dit això, us saludo des de França a prop de la frontera, que aquí fa una nit fresca, i demà farà un dia d’aquells que t’aixeques amb tota la calma del món, amb la feina feta.

Amb afecte,

Marcel