PADES o com morir amb dignitat humana
En el transcurs de les darreres fases d’evolució d’una persona amb una malaltia que posarà fi a la seva vida, les necessitats de pacients i famílies són d’elevada sensibilitat. En aquest termini de temps, el tractament dels pacients, però també del seu entorn més immediat, s’anomena en argot de salut cures pal·liatives. A Catalunya existeix un sistema d’atenció activat pel servei de salut, a través del metge de capçalera: és el Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport, anomenat també PADES.
Què és el servei PADES?
El servei PADES actua com un esquadró d’elevada especialització, amb una missió molt més noble que la de fer la guerra. Aquest servei és poc conegut pels ciutadans de Catalunya, llevat n’hagin interaccionat d’alguna manera. Qui ho hagi fet, coincidirà en el fet que la seva feina és una de les més intenses, profundes i complexes que hi ha a la nostra societat.
Els membres dels PADES treballen connectant els serveis de salut i socials per a les persones. És per això que formen part del programa ATDOM - programa d’atenció domiciliària - sociosanitari desplegat per la Generalitat de Catalunya i l’ICS, l’Institut Català de la Salut, que és qui s’encarrega de dur-lo a terme. En diferents moments del procés d’acompanyament, és possible que els professionals actuïn de manera conjunta. En d’altres, és un qui arriba a la llar del pacient, segons la necessitat.
L’any 2020, l’1,57% de la població afiliada a la Seguretat Social estava inclosa en el programa ATDOM, i hi ha una tendència creixent. El 92,3% tenen més de seixanta-quatre anys, i 2 de cada 3 són dones. Les persones amb ingressos baixos - menys de 18.000 euros l’any - hi estan incloses en més proporció.
El PADES el formen equips interdisciplinaris d’especialistes en cures pal·liatives, formats per infermers, metges, treballadors socials i psicòlegs. A Catalunya hi ha més de 70 equips, que actuen de manera territorial. Per exemple, a Barcelona, al barri del Fort Pienc, hi ha un centre de salut des del qual treballen tres equips a la zona de l’Eixample. Però el que caracteritza aquests equips de treball pel que fa a lloc d’actuació, és que venen a casa.
Com s’activa el servei?
Davant d’una situació crítica de salut, el metge de capçalera, és a dir, l’especialista en medicina familiar, és qui fa una valoració de la situació i demana l’activació del programa. Seguidament, el pacient o la família són contactats per l’equip, i es reuneixen conjuntament a la seva llar. És aquí on comencen dos processos clau: l’acompanyament del pacient per a garantir la seva qualitat de vida, i un alleugeriment de l’ofec que suposa tenir cura d’una persona en aquesta situació, sense haver-se format per això, i on la relació que la persona o persones cuidadores tenen amb el pacient es transforma. “No tothom ha nascut per ser cuidador ni tothom té l’obligació de saber-ho fer”, comenta un infermer, perquè sovint les famílies se senten superades per la situació.
“És una feina que t’ha d’agradar molt”, explica l’infermer, amb senzillesa. En la meva opinió, està reservada només per a gent amb una personalitat molt especial. La seva tasca és acompanyar als pacients i al seu entorn en el trànsit que suposa la mort d’una persona estimada. És per això que sovint s’estableixen relacions i reaccions intenses entre els treballadors, els pacients i les famílies, mentre dura l’atenció. En aquest context únic, sorgeix el millor de la condició humana, entesa com allò que de veritat ens fa humans, que és la cura dels altres, malgrat ser al davant de situacions terribles.
Quina feina concreta fan els PADES?
Al seu web, descriuen de la següent manera les seves funcions principals:
Garantir una atenció sanitària integral, social, emocional i espiritual durant el procés de la malaltia.
Aconseguir un control òptim dels símptomes i molèsties que puguin aparèixer.
Oferir educació sanitària per facilitar les atencions que la persona malalta necessita, responent els dubtes que puguin tenir tant el pacient com la família o cuidador principal.
Coordinar-se amb altres dispositius de la xarxa sanitària i social (serveis socials, CAP, EAR, ESIC, hospitals sociosanitaris, hospitalització domiciliària, hospitals d’aguts, etc.).
Facilitar l’adaptació a les pèrdues inherents al procés de malaltia.
A Barcelona, el Grup Mutuam gestiona aquests equips. Podeu contactar amb el servei al número de telèfon 93 247 94 47, les 24 h del dia, cada dia de l’any. També es pot enviar un correu electrònic a silvia.aviles@mutuam.com.
“Els PADES van suposar una alenada d’aire per poder respirar quan la meva parella era malalta d’un càncer terminal. L’exquisidesa del seu treball només és comparable a que vinguin els àngels. Agraeixo de tot cor el seu treball i dedicació. Tenim la sort de comptar amb aquests professionals que tenen un gran coneixement de la seva feina, a més d’una gran sensibilitat”, comenta un usuari.
Els PADES formen part d’un dels sistemes de salut més potents del món. Aquests serveis estan a la disposició de totes les persones que estan afiliades a la Seguretat Social a Catalunya. Tenir cura d’aquest sistema de salut de la mateixa manera que els seus professionals tenen cura de nosaltres, és feina de tots. El nostre desig hauria de ser que les atencions arribin a tothom qui les necessiti, i que els pacients en fase terminal puguin acomiadar-se de la vida amb dignitat.
Per saber-ne més:
Esther Gil Sánchez, Oriol Garcia Codina, Belén Enfedaque Montes, Rafael Ruiz Riera. Model del Programa d’atenció domiciliària (ATDOM) de l’atenció primària i comunitària (APiC) Departament de Salut Generalitat de Catalunya. Direcció General de Planificació en Salut. 1 de Setembre de 2022.
Web del Grup Mutuam. Pades. https://www.mutuam.cat/serveis-sanitaris/pades
Web de la Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Salut. https://ics.gencat.cat/ca/assistencia/seguiment/atencio-al-final-de-vida/index.html
